L’aigua que paguem és 3,5 vegades més cara que el preu de venda d'Aigües Ter Llobregat

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Ecologistes en Acció, Enginyeria sense Fronteres i la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), membres de la Plataforma Aigua és Vida, han elaborat i presenten un segon Informe en què s’evidencia que la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està pagant una tarifa inflada per unes despeses incomprensibles o desmesurades afegides per a lucrar més a Agbar, amb el vist-i-plau dels equips polítics i de gestió que han dirigit i dirigeixen l’AMB.

Aquest segon Informe analitza l’evolució dels costos atribuïts  que conformen la tarifa de l’aigua a partir del document ”Expedient de modificació de tarifes de subministrament d’aigua a l’AMB” de l’any 2004. Les despeses incomprensibles o desmesurades advertides són:
•    Sobrecost per l’externalització- autocontractació del manteniment de la xarxa. Primer de tot, sorprèn trobar un rendiment de la xarxa del 75,7%, mentre que la mitjana a ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya era del 81% i en ciutats com Mataró, amb una empresa pública, s’arribava al 91%, lluny de la suposada excel•lència en el servei prestat per Agbar.

Per a més informació cliqueu en els següents enllaços

http://confavc.cat/images/stories/confavc/noticies/aigua/Comunicataigua.pdf

http://confavc.cat/images/stories/confavc/noticies/aigua/informetarifes.pdf

Comunicat: Aigua és Vida i AEOPAS

Comunicat: Aigua és Vida i AEOPAS insten al Govern a recuperar la gestió pública de l’aigua d’ATL després de la resolució del TSJC

Publicat el 22 de juliol de 2013 per aiguaesvida


Després de les interlocutòries del Tribunal de Justícia de Catalunya (TSJC) que es van donar a conèixer aquest passat divendres, en les quals s’obliga a la Generalitat a trencar el contracte amb Acciona per a la gestió d’ATLL, a realitzar de nou la seva adjudicació i a l’anunci que demà el Govern es pronunciarà al respecte sobre el més que possible  recurs al Tribunal Suprem de Justicia, Aigua és Vida i AEOPAS insten al Govern a recuperar la gestió pública en alta de l’anomenat sistema Ter – Llobregat.

Un bé públic i comú com l’aigua mai ha de ser gestionat per oligopolis privats que se basen exclusivament en criteris comercials perquè els serveis bàsics mai poden estar ben gestionats per la Llei de l’oferta i la demanda, atès que ens trobem davant mercats captius monopolístics on no existeix la competencia ni la regulació –on, a més a més, els titulars del servei, els ajuntaments, dimiteixen o venen les seves responsabilitats. Una bona mostra la tenim en l’Àrea Metropolitana de Barcelona on es varen triplicar els expedients de tall d’aigua el passat 2012 arribant a l’indecent xifra de més de 72.000 expedients.

El propi comisari europeu de Mercat Interior i Serveis, Michel Barnier, va haver de reconèixer-ho fa pocs dies quan va decidir que l’aigua no formarà part de la nova directiva comunitària que pretén regular els contractes entre les administracions i companyies privades per a la concesió de serveis públics. El milió i mig de signatures aconseguides en la Iniciativa Ciutadana de l’Aigua no fou l’únic element clau, el debat públic en centre Europa, com Alemanya, encapçalant la defensa de la gestió pública de l’aigua fou determinant. Cal destacar el procés que viu Berlín on el seu alcalde, Klaus Wowereit, anunciaba a finals de juny que estava en negociacions a fi que el servei d’aigua en la capital torni a ser de caràcter públic, seguint les petjades de París i altres poblacions. París i altres 40 ciutats franceses han iniciat el procés ara fa tres anys.

Des de la Plataforma Aigua és Vida, integrada per Associacions de veïns i veïnes, ecologistes i sindicals i des de l’Associacio d’Operadors Públics d’Abastament i Sanejament (AEOPAS) denunciem que Catalunya –com en gran part de l’Estat- viu en una autència “bombolla hídrica” en què “la privatització de l’aigua és una estrategia de sabotatge social a la economia de les famílies” que tenen que suportar pujades en el seu rebut superiors al 30 %. A més a més “el canon concesional –el diner que cobren les administracions, principalment ajuntaments, per a la concesió dels serveis- ha demostrat que és una porta oberta a irregularitats”, atès que estableix una relació lucrativa entre el concesionari i l’ajuntament que lluny de respondre a les necessitats del servei acava suposant un espoli ilegítim de la tarifa de l’aigua. D’aquesta forma el rebut de l’aigua deixa de ser finalista per convertir-se en un impost recaptatori i financer, tal com queda demostrat en la licitació d’Aigües Ter – Llobregat. Cal recordar que la Llei Omnibus exigeix clarament que el canon concesional que s’adquereixi per la venda d’ATL havia de reinvertir-se en el cicle integral de l’aigua.

L’aigua és un dret huma de les persones i com a tal correspon als poders públics garantir, protegir, respectar i promoure el seu accés, i, per tot plegat, que l’única manera de garantir el seu subministrament és que l’aigua estigui gestionada de forma pública. En aquest sentit des d’ambdues organitzacions instem al Govern de la Generalitat a recuperar la gestió pública de l’aigua després de la resolución del TSJC.

Segons Quim Pérez, portaveu d’Ecologistes en Acció: “a Catalunya és imprescindible un gran pacte polític que deixi de costat les lluites partidistes que faciliti i garanteixi el bon estat de les nostres fonts de vida i l’accés universal a l’aigua. Per aconseguir-lo no veiem altre solució que una gestió pública, transparent i participativa que s’allunyi del gran entramat d’interesos que s’ha gestat al voltat de l’aigua a Catalunya durant decades”. D’altra banda, Eloi Badia, membre d’Enginyeria sense Fronteres, apunta que “estem davant una oportunitat única per a abandonar el cami de la venda de patrimoni públic i ciutadà, de la legislació mitjançant contenciosos administratius i del ridícul que el Govern fa en materia d’aigües; ara podem i devem tornar a la camí de la gestió pública d’Aigües Ter – Llobregat, camí del qual mai havíem d’haber sortit”. I afegeix: “totes les privatitzacions que han respost a necessitats econòmiques i financeres han acabal malament, atès que el ciutadà i el servei sempre han sortit perdent, i a més a més, en pocs anys, els costos econòmics sòn superiors”.

A més a més, tal com assenyala el gerent d’AEOPAS, Luis Babiano, “al contrari del que succeix en la majoria de països europeus, on els acords amb operadores privades estan sotmetsos a un fort control, a Espanya ni a Catalunya no existeix un organ regulador per als preus ni les inversions. El canon concesional està viciant el sistema i empeny a les irregularitats, atès que el procés no garanteix que aquesta quantitat vagi a ser reinvertida en el propi cicle hidràulic”.

En els informes de la relatora especial sobre el dret humà a l’aigua potable i el sanejament, Catarina d’Alburquerque, la ONU adverteix que “els recursos recaptats mitjançant l’aplicació de tarifes només poden emprar-se per a l’explotació, el manteniment i la millora o ampliació dels serveis de distribució d’aigua i sanejament i no poden destinar-se a altres fins oficials”.

Per a més información:
Luis Babiano, gerent de AEOPAS 690*853*074
Eloi Badia, portaveu d’Enginyeria sense Fronteras y Aigua és Vida 649*860*307
Quim Pérez, portaveu de Ecologistes en Acció i Aigua és Vida 647*915*639

La reforma del mercat elèctric del Govern central

La CONFAVC alerta que la reforma del mercat elèctric del Govern central castiga indiscriminadament al veïnat
Comunicat CONFAVC,  dimecres 17 de juliol de 2013
La Junta de la Confederació d’AV de Catalunya (CONFAVC) considera que la nova reforma del mercat elèctric, aprovada el passat divendres al Consell de Ministres amb la finalitat d’eixugar l’anomenat dèficit tarifari de 26 mil M€ que reclamen les companyies elèctriques, una vegada més, esdevé un atac indiscriminat al veïnat, que sense cap mena de distinció de la situació econòmica, haurà d’assumir novament progressius encariments automàtics del rebut de la llum.  Uns encariments que es començaran a concretar amb l’alça de la tarifa del 3’2% a partir del mes d’agost, i que es sumarà a l’increment acumulat d’un 63% del preu de l’electricitat des del 2003.
L’organització també denuncia que el veïnat de l’Estat Espanyol, que pateix l’atur més alt a escala europea – del 26’9%- és el que està pagant el rebut de llum més car d’Europa, només per sobre d’Irlanda i de Xipre, i  que aquesta reforma, concretada en el Decret 9/2013, agreujarà més la situació de gran precarietat que viuen les llars, que han passat de pagar 360 euros anuals al 2003, a 588,5 euros, al 2011. (comunicat pdf)

Comunicat Plataforma Aigua és vida, dimecres 19 de juny de 2013

La ciutadania metropolitana pagarà 124 euros anuals més pel servei de l’aigua si prospera la concessió a l’empresa mixta creada per l’AMB
La Plataforma Aigua és Vida ha lliurat avui al Síndic de Greuges l’informe: “Implicacions econòmiques per a la ciutadania com a conseqüència de les greus irregularitats incorregudes en la creació de la Societat d’Econòmica Mixta (SEM) de l’Aigua per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)”. Aquest document evidencia que lluny de perseguir l’interès general, els processos de privatització de l’aigua que es produeixen a Catalunya són fruit de la conxorxa política i econòmica.
La Plataforma, que aglutina que aglutina a entitats com Attac Acordem, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, Ecologistes en Acció, Enginyers sense Fronteres, Federació d’Associació de Veïns i Veïnes de Barcelona i la Xarxa per a una Nova Cultura de l’Aigua, demana que el Síndic de Greuges, en base a les greus irregularitats que exposa l’informe presentat, actuï com a garant de l’interès general i faci tot el que estigui al seu abast per posar fi  al procés de creació de la SEM per part de l’AMB,  ja que aquesta suposa una claudicació total de les funcions públiques i una entrega servil als interessos privats de l’empresa francesa Societat General Aigües de Barcelona (SGAB) que passarà a ostentar el 85% d’aqueta nova societat
. (Comunicat pdf).