«Quo vadis», veïns?

Diari El Punt. dimecres, 25 de juny de 2008

No s'acaben els problemes d'ingerència política en un moviment que no troba el seu lloc a quatre mans

ANDREU MAS.

Els temps han canviat, però ells no s'han adaptat. El 1989 naixia a Badalona la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya, formada per set federacions veïnals, entre elles la de Badalona. Es donava forma jurídica, d'aquesta manera, a un associacionisme nascut a les trinxeres de la resistència antifranquista. Durant els anys seixanta i setanta, el moviment veïnal neix com un instrument per reivindicar als consistoris franquistes millors condicions de vida als barris perifèrics, on vivien milers de nouvinguts que no disposaven dels serveis bàsics i malvivien en cases autoconstruïdes. De la reivindicació a l'activisme polític hi havia només un pas, i les associacions de veïns van ajudar a formar els quadres dirigents dels partits polítics d'esquerres. Morta la dictadura, el moviment veïnal va col·locar una part dels seus efectius als ajuntaments i la resta van continuar a les trinxeres acompanyant o tutelant, segons el cas, la reconstrucció dels municipis catalans. Com que les caixes dels consistoris eren ben buides, el procés de reconstrucció va ser lent i això va prolongar la capacitat d'influència dels veïns en l'administració.

L'alternança política va fer veure a certs partits que mantenir l'esperit combatiu de les associacions veïnals podia beneficiar els seus interessos. Va ser així com van començar a exercir una clara manipulació del moviment veïnal, basat en l'atorgament de prebendes personals a canvi de manifestacions orquestrades des de les cúpules de certs partits. Moltes associacions es van convertir en eficients proveïdores de càrrecs de confiança i empleats municipals, al marge de la seva aptitud professional o idoneïtat per al càrrec. I així han estat funcionant en les darreres dècades, activant-se i desactivant-se a control remot, en funció dels interessos de torn i de la composició del govern.

La Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB) ha renovat les cares i prometia un canvi en les formes. Al gener, el seu president, militant del PSC, assegurava que ell no estaria lligat a la disciplina de partit. La FAVB amenaçava amb una forta protesta contra el «peatge» del port i havia de presentar al pròxim ple una petició perquè l'Ajuntament iniciés el camí per ordenar l'aixecament de la barrera. Deixant de banda qui pot decidir la supressió de l'accés al port, a qui beneficia la remor a l'entorn del gestor de la instal·lació i quines vergonyes municipals tapa (si la gent ha de pagar és perquè el consistori no ha fet els accessos a la nova zona d'habitatges), el cert és que, pel que sembla, ara els veïns presentaran una moció descafeïnada que ja ha fet que set o vuit associacions se n'hagin desmarcat. De fons, pressions polítiques un cop més.

Una cosa està clara: les associacions de veïns no poden continuar funcionant amb els mateixos objectius que fa vint o trenta anys. No tota la seva activitat ha de ser una reacció a l'estímul d'una acció negativa de l'administració, que després s'intercepta políticament perquè no faci mal. S'han d'arribar a plantejar, fins i tot, si han de tancar la parada, perquè potser el model s'ha esgotat. No hi ha renovació, els joves no se'ls acosten. Les dones quasi no hi són presents. Alternatives? No hi ha receptes màgiques. No han de deixar de ser fiscals de l'acció pública però potser han d'enfocar la seva activitat més cap als serveis i buscar camins d'acostament a altres entitats, a les quals poden complementar. Fins i tot, potser els convé un canvi de nom. Necessiten nous objectius, transparència en la gestió i, si poden, estripar tots els carnets.